LAS CENIZAS DE ANGELA de FRANK McCOURT

En este magnífico libro se narran los duros comienzos de una familia emigrante irlandesa vista a través de un niño. Por ello, el lector se encontrará con grandes dosis de humor y compasión transmitidos a través de su autor, Frank McCourt. La madre de Frank, Ángela, no tiene dinero para dar de comer a sus hijos porque el padre de Frank, Malachy, rara vez trabaja, y cuando trabaja se bebe el sueldo.

COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, MONTSE FÀBREGA

El primer que he de dir és que la història que relata aquest llibre és trista, i el més trist de tot és que és autobiogràfica, vaja que és real. Però tot i ser trista a mi em va enganxar, doncs està explicada des de la perspectiva d’un nen, amb la seva innocència i el seu humor.

Està escrita de manera que no costa gens posar cares als personatges, imaginar-se les situacions, en definitiva en veure-ho representat mentalment.

Val a dir que malgrat les misèries i les adversitats, en Frank (l’autor i protagonista) ens fa veure que és possible sobreviure a tot (o quasi).

CUATRO DÍAS DE ENERO de JORDI SIERRA i FABRA

En pleno caos previo a la inminente entrada de los nacionales en Barcelona, el inspector Mascarell afrontará el caso de la misteriosa desaparición de una joven. Aunque todo está perdido, el inspector pretende llegar hasta el fondo del asunto, pero se topará con las altas esferas de la ciudad, que están preparando la llegada de los vencedores… Un intenso retrato de una Barcelona hambrienta, triste y aterrorizada, y una hermosa historia de amor en medio de la desolación.

COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

La novel·la negra és un gènere literari que m’agrada especialment i a la vegada em diverteix, ja que mentre gaudeixo del relat, pots jugar a endevinar qui és l’assassí.

Aquesta novel·la, personalment, la fa especial el fet que l’autor, per una banda, ha escollit la ciutat de Barcelona com escenari de la seva ficció i, per l’altra, la situa en una època de la història, que a hores d’ara intentem recuperar des de la memòria col·lectiva del nostra país.

La novel·la narra la història d’un home que malgrat les circumstàncies adverses que l’envolten, es manté ferm als seus principis i que gràcies a la seva tenacitat i la seva astúcia, desemmascararà a l’ assassí.

És un llibre en versió castellana, que en un cap de setmana es pot arribar a llegir. Espero que un agradi

LOS BUSCADORES DE CONCHAS de ROSAMUNDE PILCHER

Tras sufrir un infarto y durante su convalecencia, Penélope Stern comienza a hacer balance de su vida y decide volver a Cornualles, el lugar donde pasó su juventud y que le permitirá reencontrarse con su pasado. En ese pasado ocupa un lugar muy importante Los buscadores de conchas, un cuadro pintado por su padre y que ahora parece interesar a sus hijos por su valor económico.

El libro se divide en varios capítulos, dedicado cada uno de ellos a un personaje diferente, miembros de la familia y amigos de Penélope, a través de los que se va reconstruyendo la historia de su vida.

COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, LOURDES GONZÁLEZ

Aquest llibre el vaig llegir per primer cop fa molt anys però em va agradar tant, que al cap de bastants anys l’he tornat a llegir, tot i ser una novel·la romàntica, gènere que, personalment, no m’agrada gens. Aquesta és l’excepció que confirma la regla. Quan sigui gran vull ser com la protagonista, una dona que té ja molt clar què és el que pensa i el què vol fer, sense deixar que l’opinió o el desigs dels èsser més estimats passin per sobre dels seus. Jo encara no he arribat a aquest punt i, la veritat, crec que totes les dones hi hauriem d’arribar un dia o un altre.

SHEILA LEVINE A MUERTO Y VIVE EN NUEVA YORK de GAIL PARENT

Desde su más tierna infancia Sheila escuchó a su madre repetir la misma frase: 'El día más feliz de mi vida será cuando te cases, Sheila.

A los treinta años, Sheila Levine aún sigue soltera, come demasiado como para conseguir la figura de sílfide soñada y sabe perfectamente que nunca será la adorable criatura con la que su madre soñaba. Y Sheila está cansada de perseguir hombres que todavía deseen el matrimonio con una buena chica judía, de intentar conservar la línea, de seguir las recomendaciones de sus padres, de la vida en Nueva York, y harta de un novio desastre al que no quiere pero al que tampoco deja.

Sheila decide suicidarse. Y está dispuesta a preparar su propio suicidio, con funeral incluído, con muchísimo estilo, que por algo ha vivivo tantos años en Nueva York.

Un retrato divertido e irónico de un tipo de treintañera que está a punto de desaparecer... & iquest;o quizá no? ¿Recuerdan Bridget Jones? Aquí están sus raíces

COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

Aquest llibre fa molt anys que el vaig llegir, quan tenia entre 19 i 21 anys. Sempre l’he recordat, perquè, malgrat ara no tinc present detalls de la història, recordo l’efecte que en mi va provocar. En va ensenyar a relativitzar les coses, ja que sovint aquestes tenen la importància que cadascú li vol donar.

El llibre parla de la història d’una jove, de la mateixa edat que jo tenia en aquells moments, i els seus problemes: com es veia a ella mateixa ( insegura, sense gaire d’autoestima, físicament lletja i gorda,... ) com era la relació amb el sexe oposat ( relacions buides i mancades de romanticisme, de tendresa, d’amor.... ), la dificultat en trobar un lloc dins el món laboral després d’ haver-se format durant molts anys, la relació amb les amigues, el vincle amb la mare que malgrat gaudir d’ independència personal, encara existia l’estret vincle del cordó umbilicat. I tot, explicat des de la mirada irònica de la pròpia protagonista, on el lector s’ adona que amb la intenció de l’autora en eliminar tot dramatisme, resulta una història còmica, “ riure’s d’un mateix “. Cosa molt sana i que en aquells moments de la meva vida en va resultar molt beneficiós.

No sé si la història està ancorada en un temps, dècada dels anys 70, i ara fa olor de ranci . Però jo guardo molt bon record.

Si t’animes i et venen ganes de llegir-lo, espero que també et deixi un bon regust de boca.

CARNE APALEADA de INÉS PALOU

Carne Apaleada va más allá de la denuncia de las condiciones carcelarias, es un interrogante sobre la licitud de una normativa social que no deja al individuo desarrollarse libremente. Los "otros", esos seres que el orden establecido excluye de sus fronteras, no son feroces delincuentes, sino seres desquiciados, débiles, que buscan desesperadamente un lugar en un mundo que los margina. A través de las páginas de este documento desfila toda la gama de personajes que componen el mundo del presidio. Las delincuentes que han atentado contra las leyes de la sociedad: ladronas, estafadoras, prostitutas, lesbianans, asesinas, atracadoras, y las que se han rebelado contra una situación que estiman injusta: presas políticas y terroristas.

COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

Aquesta novel·la la vaig llegir quan vaig fer 20 anys i en aquells moments em va descobrir un món que per mi m’era desconegut, el de les presons.

És la història d’una dona, nascuda dins d’una família burgesa, que delinqueix i és empresonada en una presó per a dones. El relat de la situació de les dones que es troben en aquest centre, fa esgarrifar, no només a una lectora de 20 anys, sinó a qualsevol. Però malgrat la cruesa de la narració i dins d’un ambient marginal hi descobrim tendresa, sensibilitat, humanitarisme, indulgència, etc.. A la dècada dels anys 70, aquest llibre va tenir una gran acceptació entre els lectors. Quan jo el vaig comprar, s’havia imprès la tercera edició i va coincidir amb el suïcidi de l’autora. Malgrat és una novel•la, aquesta està inspirada amb la biografia de l’autora, testimoni directe de les històries i que va viure en la pròpia pell la discriminació i la vergonya d’haver estat a la presó. La lectura d’aquet llibre em va fer ser més empàtica amb els altres i vaig aprendre no jutjar a les persones per les aparences.

EL SETÈ CAMIÓ d'ASSUMPTA MONTELLÀ

Assumpta Montellà, l’autora de La maternitat d’Elna, ens descobreix en aquest apassionant llibre d’investigació, El setè camió, la història dels tresors que l’agònica República de Negrín va intentar salvar de la desfeta. A través del mite del setè camió, barreja de llegenda i realitat, que encara avui continua viu a la memòria dels empordanesos.

Sobre el llibre

Una nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepitjant-los els talons, un comboi de set camions evacuava els últims tresors de la República, que durant els darrers mesos de guerra havien estat ocults a la Mina Canta, a La Vajol. Set camions carregats d’or i de valuoses obres d’art procedents del Museo del Prado. Però només sis van aconseguir travessar la frontera francesa. El setè camió no va arribar mai...

COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, FLORA SOLÀ

Com és habitual amb els llibres de l'Assumpta que són un recull de fets històrics i reals .

Concretament aquest es situa al final de la República, als anys 1938 finals i començamen del 1939.

Tot el llibre es el seguiment del tresor perdut de la República, quan a finals d'aquesta es va concentrar a l'Alt Empordà

( Figueres, Perelada i La Vajol).

El llibre es un recull de moltes entrevistes amb gent del país,que han viscut de manera més directa els fets del trasllat del tresor

cap a França, concretament l'interés es mostra cap al setè camió, l'últim en teoria que no va poder creuar la frontera i que tot el que duia no se sap ben be on va anar a parar ni a qui.

Jo ús animo a llegir-lo, bàsicament com ha fet històric no tant llunyà i que tot el relat ha passat aquí , al cantó de casa nostra.

Personalment ignorava molta d'aquesta informació. Es un llibre que a l'hora de fer cultura, dóna una mica en pensar que de vegades els llibres d'historia que hem estudiat o estudien els nostres fills diuen el que volen que sapiguem omitin molts de detalls.

EL CEREBRO DE KENNEDY de HENNING MANKELL

En otoño de 2004, la arqueóloga sueca Louise Cantor, que dirige unas excavaciones en el Peloponeso, se dispone a regresar a su país por unos días para participar en un seminario sobre enterramientos en la Edad de Bronce. Arde en deseos de ver a su hijo Henrik, que vive en Estocolmo y al que planea visitar antes de volver a Grecia. La víspera de su partida, varios contratiempos la llevan a rememorar la ruptura con su ex marido, Aron Cantor, que la abandonó años atrás y ahora está en paradero desconocido. Ya en Suecia, decide ir a ver a su hijo pese a que éste no ha contestado a ninguna de sus llamadas en los últimos días. Cuando entra en el apartamento de Henrik, extrañamente silencioso, verá algo que tardará en asimilar: su hijo está muerto. Aunque los forenses dictaminan que se trata de un suicidio, Louise, decidida a averiguar por su cuenta los motivos de la muerte de su hijo, se lanza a un arriesgado periplo que le llevará de Australia a España, de Suecia a Mozambique. A medida que avanza en sus investigaciones, no sólo va descubriendo facetas desconocidas de su hijo, sino que también se abre paso por una oscura trama en la que están implicadas la embajada de Suecia en Mozambique, una organización en favor de los enfermos de sida en África y una importante industria farmacéutica..

COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, LOURDES GONZÁLEZ

Tot i que no és un dels millors llibres d’aquest autor, per a mi és un llibre que val la pena llegir ja que parla d’una realityat a l’Àfrica que ni me la imaginava. És bastant dur, però crec que, ja sigui en forma de novel•la, ja sigui amb periodisme de denúncia, hem d’anar coneixent la veritat dels països o del món sense que ens enganyin. El final et deixa una mica “penjat” ja que dóna la sensació que et falten coses per saber que ha passat i realment el que et falta és pensar una mica. És un llibre dels de “novel·la negra”, gènere que m’és molt atraient.