diumenge, 15 d’agost del 2010

CARNE APALEADA de INÉS PALOU

Carne Apaleada va más allá de la denuncia de las condiciones carcelarias, es un interrogante sobre la licitud de una normativa social que no deja al individuo desarrollarse libremente. Los "otros", esos seres que el orden establecido excluye de sus fronteras, no son feroces delincuentes, sino seres desquiciados, débiles, que buscan desesperadamente un lugar en un mundo que los margina. A través de las páginas de este documento desfila toda la gama de personajes que componen el mundo del presidio. Las delincuentes que han atentado contra las leyes de la sociedad: ladronas, estafadoras, prostitutas, lesbianans, asesinas, atracadoras, y las que se han rebelado contra una situación que estiman injusta: presas políticas y terroristas.


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

Aquesta novel·la la vaig llegir quan vaig fer 20 anys i en aquells moments em va descobrir un món que per mi m’era desconegut, el de les presons.

És la història d’una dona, nascuda dins d’una família burgesa, que delinqueix i és empresonada en una presó per a dones. El relat de la situació de les dones que es troben en aquest centre, fa esgarrifar, no només a una lectora de 20 anys, sinó a qualsevol. Però malgrat la cruesa de la narració i dins d’un ambient marginal hi descobrim tendresa, sensibilitat, humanitarisme, indulgència, etc.. A la dècada dels anys 70, aquest llibre va tenir una gran acceptació entre els lectors. Quan jo el vaig comprar, s’havia imprès la tercera edició i va coincidir amb el suïcidi de l’autora. Malgrat és una novel•la, aquesta està inspirada amb la biografia de l’autora, testimoni directe de les històries i que va viure en la pròpia pell la discriminació i la vergonya d’haver estat a la presó. La lectura d’aquet llibre em va fer ser més empàtica amb els altres i vaig aprendre no jutjar a les persones per les aparences.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada