diumenge, 15 d’agost del 2010

CUATRO DÍAS DE ENERO de JORDI SIERRA i FABRA

En pleno caos previo a la inminente entrada de los nacionales en Barcelona, el inspector Mascarell afrontará el caso de la misteriosa desaparición de una joven. Aunque todo está perdido, el inspector pretende llegar hasta el fondo del asunto, pero se topará con las altas esferas de la ciudad, que están preparando la llegada de los vencedores… Un intenso retrato de una Barcelona hambrienta, triste y aterrorizada, y una hermosa historia de amor en medio de la desolación.


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

La novel·la negra és un gènere literari que m’agrada especialment i a la vegada em diverteix, ja que mentre gaudeixo del relat, pots jugar a endevinar qui és l’assassí.

Aquesta novel·la, personalment, la fa especial el fet que l’autor, per una banda, ha escollit la ciutat de Barcelona com escenari de la seva ficció i, per l’altra, la situa en una època de la història, que a hores d’ara intentem recuperar des de la memòria col·lectiva del nostra país.
La novel·la narra la història d’un home que malgrat les circumstàncies adverses que l’envolten, es manté ferm als seus principis i que gràcies a la seva tenacitat i la seva astúcia, desemmascararà a l’ assassí.
És un llibre en versió castellana, que en un cap de setmana es pot arribar a llegir. Espero que un agradi

LOS BUSCADORES DE CONCHAS de ROSAMUNDE PILCHER

Tras sufrir un infarto y durante su convalecencia, Penélope Stern comienza a hacer balance de su vida y decide volver a Cornualles, el lugar donde pasó su juventud y que le permitirá reencontrarse con su pasado. En ese pasado ocupa un lugar muy importante Los buscadores de conchas, un cuadro pintado por su padre y que ahora parece interesar a sus hijos por su valor económico.

El libro se divide en varios capítulos, dedicado cada uno de ellos a un personaje diferente, miembros de la familia y amigos de Penélope, a través de los que se va reconstruyendo la historia de su vida.

COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, LOURDES GONZÁLEZ
Aquest llibre el vaig llegir per primer cop fa molt anys però em va agradar tant, que al cap de bastants anys l’he tornat a llegir, tot i ser una novel·la romàntica, gènere que, personalment, no m’agrada gens. Aquesta és l’excepció que confirma la regla. Quan sigui gran vull ser com la protagonista, una dona que té ja molt clar què és el que pensa i el què vol fer, sense deixar que l’opinió o el desigs dels èsser més estimats passin per sobre dels seus. Jo encara no he arribat a aquest punt i, la veritat, crec que totes les dones hi hauriem d’arribar un dia o un altre.

SHEILA LEVINE A MUERTO Y VIVE EN NUEVA YORK de GAIL PARENT

Desde su más tierna infancia Sheila escuchó a su madre repetir la misma frase: 'El día más feliz de mi vida será cuando te cases, Sheila.

A los treinta años, Sheila Levine aún sigue soltera, come demasiado como para conseguir la figura de sílfide soñada y sabe perfectamente que nunca será la adorable criatura con la que su madre soñaba. Y Sheila está cansada de perseguir hombres que todavía deseen el matrimonio con una buena chica judía, de intentar conservar la línea, de seguir las recomendaciones de sus padres, de la vida en Nueva York, y harta de un novio desastre al que no quiere pero al que tampoco deja.

Sheila decide suicidarse. Y está dispuesta a preparar su propio suicidio, con funeral incluído, con muchísimo estilo, que por algo ha vivivo tantos años en Nueva York.

Un retrato divertido e irónico de un tipo de treintañera que está a punto de desaparecer... & iquest;o quizá no? ¿Recuerdan Bridget Jones? Aquí están sus raíces


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

Aquest llibre fa molt anys que el vaig llegir, quan tenia entre 19 i 21 anys. Sempre l’he recordat, perquè, malgrat ara no tinc present detalls de la història, recordo l’efecte que en mi va provocar. En va ensenyar a relativitzar les coses, ja que sovint aquestes tenen la importància que cadascú li vol donar.

El llibre parla de la història d’una jove, de la mateixa edat que jo tenia en aquells moments, i els seus problemes: com es veia a ella mateixa ( insegura, sense gaire d’autoestima, físicament lletja i gorda,... ) com era la relació amb el sexe oposat ( relacions buides i mancades de romanticisme, de tendresa, d’amor.... ), la dificultat en trobar un lloc dins el món laboral després d’ haver-se format durant molts anys, la relació amb les amigues, el vincle amb la mare que malgrat gaudir d’ independència personal, encara existia l’estret vincle del cordó umbilicat. I tot, explicat des de la mirada irònica de la pròpia protagonista, on el lector s’ adona que amb la intenció de l’autora en eliminar tot dramatisme, resulta una història còmica, “ riure’s d’un mateix “. Cosa molt sana i que en aquells moments de la meva vida en va resultar molt beneficiós.

No sé si la història està ancorada en un temps, dècada dels anys 70, i ara fa olor de ranci . Però jo guardo molt bon record.

Si t’animes i et venen ganes de llegir-lo, espero que també et deixi un bon regust de boca.

CARNE APALEADA de INÉS PALOU

Carne Apaleada va más allá de la denuncia de las condiciones carcelarias, es un interrogante sobre la licitud de una normativa social que no deja al individuo desarrollarse libremente. Los "otros", esos seres que el orden establecido excluye de sus fronteras, no son feroces delincuentes, sino seres desquiciados, débiles, que buscan desesperadamente un lugar en un mundo que los margina. A través de las páginas de este documento desfila toda la gama de personajes que componen el mundo del presidio. Las delincuentes que han atentado contra las leyes de la sociedad: ladronas, estafadoras, prostitutas, lesbianans, asesinas, atracadoras, y las que se han rebelado contra una situación que estiman injusta: presas políticas y terroristas.


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

Aquesta novel·la la vaig llegir quan vaig fer 20 anys i en aquells moments em va descobrir un món que per mi m’era desconegut, el de les presons.

És la història d’una dona, nascuda dins d’una família burgesa, que delinqueix i és empresonada en una presó per a dones. El relat de la situació de les dones que es troben en aquest centre, fa esgarrifar, no només a una lectora de 20 anys, sinó a qualsevol. Però malgrat la cruesa de la narració i dins d’un ambient marginal hi descobrim tendresa, sensibilitat, humanitarisme, indulgència, etc.. A la dècada dels anys 70, aquest llibre va tenir una gran acceptació entre els lectors. Quan jo el vaig comprar, s’havia imprès la tercera edició i va coincidir amb el suïcidi de l’autora. Malgrat és una novel•la, aquesta està inspirada amb la biografia de l’autora, testimoni directe de les històries i que va viure en la pròpia pell la discriminació i la vergonya d’haver estat a la presó. La lectura d’aquet llibre em va fer ser més empàtica amb els altres i vaig aprendre no jutjar a les persones per les aparences.

EL SETÈ CAMIÓ d'ASSUMPTA MONTELLÀ

Assumpta Montellà, l’autora de La maternitat d’Elna, ens descobreix en aquest apassionant llibre d’investigació, El setè camió, la història dels tresors que l’agònica República de Negrín va intentar salvar de la desfeta. A través del mite del setè camió, barreja de llegenda i realitat, que encara avui continua viu a la memòria dels empordanesos.

Sobre el llibre

Una nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepitjant-los els talons, un comboi de set camions evacuava els últims tresors de la República, que durant els darrers mesos de guerra havien estat ocults a la Mina Canta, a La Vajol. Set camions carregats d’or i de valuoses obres d’art procedents del Museo del Prado. Però només sis van aconseguir travessar la frontera francesa. El setè camió no va arribar mai...


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, FLORA SOLÀ

Com és habitual amb els llibres de l'Assumpta que són un recull de fets històrics i reals .

Concretament aquest es situa al final de la República, als anys 1938 finals i començamen del 1939.

Tot el llibre es el seguiment del tresor perdut de la República, quan a finals d'aquesta es va concentrar a l'Alt Empordà

( Figueres, Perelada i La Vajol).

El llibre es un recull de moltes entrevistes amb gent del país,que han viscut de manera més directa els fets del trasllat del tresor

cap a França, concretament l'interés es mostra cap al setè camió, l'últim en teoria que no va poder creuar la frontera i que tot el que duia no se sap ben be on va anar a parar ni a qui.

Jo ús animo a llegir-lo, bàsicament com ha fet històric no tant llunyà i que tot el relat ha passat aquí , al cantó de casa nostra.

Personalment ignorava molta d'aquesta informació. Es un llibre que a l'hora de fer cultura, dóna una mica en pensar que de vegades els llibres d'historia que hem estudiat o estudien els nostres fills diuen el que volen que sapiguem omitin molts de detalls.

EL CEREBRO DE KENNEDY de HENNING MANKELL

En otoño de 2004, la arqueóloga sueca Louise Cantor, que dirige unas excavaciones en el Peloponeso, se dispone a regresar a su país por unos días para participar en un seminario sobre enterramientos en la Edad de Bronce. Arde en deseos de ver a su hijo Henrik, que vive en Estocolmo y al que planea visitar antes de volver a Grecia. La víspera de su partida, varios contratiempos la llevan a rememorar la ruptura con su ex marido, Aron Cantor, que la abandonó años atrás y ahora está en paradero desconocido. Ya en Suecia, decide ir a ver a su hijo pese a que éste no ha contestado a ninguna de sus llamadas en los últimos días. Cuando entra en el apartamento de Henrik, extrañamente silencioso, verá algo que tardará en asimilar: su hijo está muerto. Aunque los forenses dictaminan que se trata de un suicidio, Louise, decidida a averiguar por su cuenta los motivos de la muerte de su hijo, se lanza a un arriesgado periplo que le llevará de Australia a España, de Suecia a Mozambique. A medida que avanza en sus investigaciones, no sólo va descubriendo facetas desconocidas de su hijo, sino que también se abre paso por una oscura trama en la que están implicadas la embajada de Suecia en Mozambique, una organización en favor de los enfermos de sida en África y una importante industria farmacéutica..



COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, LOURDES GONZÁLEZ
Tot i que no és un dels millors llibres d’aquest autor, per a mi és un llibre que val la pena llegir ja que parla d’una realityat a l’Àfrica que ni me la imaginava. És bastant dur, però crec que, ja sigui en forma de novel•la, ja sigui amb periodisme de denúncia, hem d’anar coneixent la veritat dels països o del món sense que ens enganyin. El final et deixa una mica “penjat” ja que dóna la sensació que et falten coses per saber que ha passat i realment el que et falta és pensar una mica. És un llibre dels de “novel·la negra”, gènere que m’és molt atraient.

EL VALOR DEL SAMURAI de JOSEP LÓPEZ ROMERO

Un delicioso relato para incorporar el valor a nuestras vidas. El miedo es una patología cada vez más frecuente en toda clase de profesionales: el miedo que paraliza, el pánico ante la presión que supone tomar decisiones vitales. El valor del samurái propone un viaje interior para redescubrirnos y hacer florecer valores que nos permitirán hacer frente a esos miedos. En esta novela apasionante, un ejecutivo que vive sometido al miedo descubre la historia de cómo un antiguo samurái, un guerrero educado para no temer a nada, perdió el valor y emprendió para recuperarlo la búsqueda de ocho monedas hechas de un metal especial que, al fundirlas, servirán para construir una coraza que ninguna flecha ni espada podrá traspasar


COMENTARI DE DE PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, FLORA SOLÀ

Aquest llibre no és una novel•la ni pot ser un gran llibre, de vegades no cal un totxo de llibre que tingui moltes pàgines i que en el fons no diu gaire res de profit, jo ja fa temps que al vaig llegir i ara me'n adono que hauria de torna-hi ( per anar refrescant), es prim, per qui no els hi agradi llegir masa i entretingut.

Jo sóc de poques explicacions, crec que amb les justes es poden dir moltes coses.

LA REINA SIN NOMBRE de MARÍA GUDÍN

En plena Alta Edad Medía, cuando la Península Ibérica se debate entre las invasiones de clanes procedentes del mundo germánico y los restos de la sociedad hispanorromana, una niña huérfana es acogida por los albiones, una tribu de origen celta que en el siglo VI habitaba en los montes del noroeste de la Península, en una zona comprendida entre las actuales comunidades de Asturias y Galicia. Conocida por su pueblo como Jana, la chiquilla aprenderá los secretos de las artes curativas de la mano del druida Enol y participará de forma activa en los conflictos territoriales del momento. Su ímpetu la situará en el trono de Albión junto al rey Aster, su gran y único amor. No obstante, pronto se descubrirá que posee ascendencia real y será reclamada y raptada por su verdadero pueblo: los godos


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

En la lectura d’aquest llibre he gaudit molt perquè en la seva narració han confluït diversos elements que em sedueixen i m’han transportat a un món fictici i, a la vegada, complaent.

És un llibre ambientat en una època històrica que ha permès a l’autor barrejar esdeveniments històrics amb components màgics ( druides, pocions curatives, calzes d’or amb poders sobrenaturals,...) de gesta ( accions de valor, heroïcitats, lleialtats, et..) i tot plegat condimentat amb una història d’amor.

Us he de confessar que les cultures ancestral, sempre, m’han fet sentit curiositat, especialment la celta. No puc explicar el motiu d’aquesta atracció, però amb el meu imaginari, em permeto creure que en una vida passada he format part d’ aquesta civilització.

Si compartiu aquesta afecció, us invito a que llegiu aquesta història. Us asseguro que gaudireu d’una bona estona. El llibre està a la vostra disposició.

Ah! us he de dir que ja ha sortit un segon llibre “ Hijos de un Rey Godo”, que és una continuació d’aquest. Encara no l’he llegit, però quan ho faci espero gaudir com el primer.

EL PONT DEL JUEUS de MARTÍ GIRONELL

El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir-hi un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir la presa del comtat a un altre senyor. Els conspiradors provoquen la crescuda del Fluvià amb un ritu que invoca la Llengua d'Aigua, el déu del riu, mentre preparen el setge de la població. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac.

Vingut de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d'obres, Ítram, es veu abocat als perills d'aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jesabel.



MILA MARTIN- PROPIETÀRIA DEL LLIBRE

Es un llibre que recomano a qui li agradi l'aventura, passions i misteris a la Catalunya medieval.

L’he trobat amè i divertit a la vegada

ESTAN BOJOS, AQUESTS CATALANS de NICOLÀS FÚLVIA i MAIALEN ARRIAGA

Els catalans fem coses ben estranyes. Potser nosaltres estem acostumats que les nostres coses són com són. Però els nous catalans, arribats d’arreu del planeta, tenen altres maneres de ser, de fer i de relacionar-se. En aquest llibre ens parlen de les coses estranyes que fem i que els “indígenes” catalans ja no veiem, de tan vist com ho tenim. A Catalunya mengem tot el que es belluga, en fem botifarres, n’escurem les entranyes i en xuclem els caps. A Catalunya l’única llengua que no cal conèixer és la pròpia del país. A Catalunya manen les dones... però són les que menys guanyen i les que més treballen a casa. A Catalunya ningú no és religiós però la meitat dels casaments es fan a l’església. ¿Com som, doncs, els catalans? ¿Quines coses fem que siguin tan diferents de la resta del món?: “Les noies del meu pis s’estan depilant constantment. Sempre estan escalfant cera. És patètic.” “Garrepes? No ho sé... El que sí comenta tothom és que són mals amants.” “Els catalans viuen pendents de l’home del temps. Qualsevol diria que tots són pagesos.” “Tenen obsessió pel quatre: cauen quatre gotes, hi havia quatre gats, quatre cases, quatre camins, de quatre grapes...” .


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ANNA MARIA VILLA

Basat en el programa de TV3: UN LLOC ESTRANY.

Aquest llibre et farà riure i passar una molt bona estona. I també et donarà una nova perspectiva de les persones nouvingudes i de com veuen els nostres costums i la nostra forma de viure. Et sorprendrà

EL PRIMER CAS D’EN MONTALBANO d'ANDREA CAMILLERI

Les tres narracions que conformen aquest volum de les aventures del comissari Montalbano no decebran ningú, ben al contrari: a El primer cas d'en Montalbnao, el lector patirà una curiosa impressió en descobrir el jove vicecomissari vivint una relació amorosa no amb Livia, sinó amb una tal Mery, i és clar, recentment traslladat, es veurà embolicat en un afer tèrbol que comença amb una bufetada originada per una disputa de trànsit. També a Set dilluns, el comissari haurà de pensar molt per resoldre l'endevinalla que li plantegen els assassinats d'un curioisos animals. I a Retorn als orígens Montalbano investigrà el cas del segrest fingit d'una nena de tres anys, darrere del qual s'intueix totauna trama mafiosa.

Amb el rerefons d'una Sicilia plena de vida que amara tota la narracció amb els seus paisatges i sabors, Camilleri regala als lectors un nou capítol de les aventures del comissari Montalbano, un personatge únic, especial i ordinari alhora, que encarna l'excepcionalitat de l'heroi i els dubtes, temors i emocions de l'home corrent


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, LOURDES GONZÁLEZ

Aquest és un dels llibres de la saga del comissari Montalbano. Són llibres de novl•la negra però escrits amb una “frescor” que et fa estar tota l’estona amb un somriure als llavis, tot i que, naturalment, sempre hi ha algun cadàver. La manera que té d’escriure aquest autor, que posa en boca dels seus personatges girs de paraules i expresions de les més comunes (tot i que algunes a vegades massa exagerades), que descriu el paisatge, els personatges i fins i tot els menjars que sembla que els vegis, fa que en sigui una “fan” ja que sempre passo una estona molt agradable.


NOMS A LA SORRA de LLUÍS-ANTON BAULENAS

Aquesta és la història d'Estrela, la mestressa d'un bordell de luxe, un personatge anònim que, a causa dels grans esdeveniments històrics que es produeixen al llarg de la novel•la -primer a Catalunya amb la Guerra Civil, més tard a Portugal, amb la dictadura de Salazar i la revolució dels Clavells, i finalment a Angola-, serà víctima de l'exili i es veurà forçada a ser protagonista d'un seguit d'aventures i situacions que haurà de superar per sobreviure.

Al mateix temps, per mitjà de les aventures de la protagonista, Lluís-Anton Baulenas ens permet conèixer la situació social i política d'Europa. A través dels ulls de la protagonista se'ns mostra la història en minúscula, d'una manera indirecta, mitjançant petits detalls que aconsegueixen transmetre una realitat molt més viva: la d'una persona sense nom, amb una vida viscuda -o sobreviscuda- intensament, que acabarà en l'oblit, com un nom escrit a la sorra.


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

Aquest llibre el vaig llegir fa temps, al 1995. Em va impactar perquè la seva història em va sorprendre de manera grata.

És una novel•la plena d’aventures, de grans passions i de força.

L’autor situa la narració en un moment històric de rellevant importància en l’àmbit sociopolític (la revolució dels clavells) de Portugal. Malgrat la proximitat, país veí, m’ és força desconegut. Són, en contades ocasions, que escultem notícies procedents d’aquest .

Durant la lectura de la novel·la, el lector s’adona, per una banda, el poder que pots tenir el disposar d’informació “privilegiada” (saber massa) i la por que això genera als altres. I, per l’altra, les persones soms víctimes del nostre propi destí i del que no podem fugir.

EL HOMBRE SOLO de BERNARDO ATXAGA

Esta novela toma la forma de thriller, pero en realidad nos encontramos ante un retrato psicológico del protagonista, Carlos, al que le pesa como una losa la presencia de la gente a su alrededor que conoce su pasado como ativista etarra. Ambientado en un hotel a las afueras de Barcelona durante el campeonato mundial de fútbol de 1982, la trama comienza cuando la organización terrorista le pide como último favor que ayude a esconder a dos hombres perseguidos, lo que crea en Carlos un dilema que le irá corroyendo al interrogarse sobre su pasado revolucionario. Con todo, este libro es una larga meditación sobre cómo una especie de deber puede llevar a la soledad y el distanciamiento. Paranoia, recuerdos, miedos


COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES

Aquest llibre me’l va regalar, fa temps, un amic de Donosti, que l’estiu del 1994 va venir a passar les vacances a casa meva.

L’objectiu d’aquest regal, no era tant la novel•la en sí, sinó que descobrís l’autor, en José Irazu Garmendia, conegut amb el pseudònim de Bernardo Atxada. Aquest gaudeix de notorietat i fama al País Basc.

He de dir que la narració d’aquest autor em va captivar. Les primeres pàgines de la novel•la en van fer sentir incomoda però de mica en mica vaig entrar en la història i cap al final del llibre la meva lectura va agafar el mateix ritme vertiginós del relat.

És una història punyent, on el fil conductor d’aquesta és la soledat del protagonista, generada pel fet d’haver triat un camí determinant a la vida i que les accions efectuades en un passat, el persegueixen en el present i determinin el seu futur, del que no pot fugir.

Espero que gaudeixis de la novel·la com jo vaig gaudir