Esta novela toma la forma de thriller, pero en realidad nos encontramos ante un retrato psicológico del protagonista, Carlos, al que le pesa como una losa la presencia de la gente a su alrededor que conoce su pasado como ativista etarra. Ambientado en un hotel a las afueras de Barcelona durante el campeonato mundial de fútbol de 1982, la trama comienza cuando la organización terrorista le pide como último favor que ayude a esconder a dos hombres perseguidos, lo que crea en Carlos un dilema que le irá corroyendo al interrogarse sobre su pasado revolucionario. Con todo, este libro es una larga meditación sobre cómo una especie de deber puede llevar a la soledad y el distanciamiento. Paranoia, recuerdos, miedos
COMENTARI DE LA PROPIETÀRIA DEL LLIBRE, ISABEL MESTRES
Aquest llibre me’l va regalar, fa temps, un amic de Donosti, que l’estiu del 1994 va venir a passar les vacances a casa meva.
L’objectiu d’aquest regal, no era tant la novel•la en sí, sinó que descobrís l’autor, en José Irazu Garmendia, conegut amb el pseudònim de Bernardo Atxada. Aquest gaudeix de notorietat i fama al País Basc.
He de dir que la narració d’aquest autor em va captivar. Les primeres pàgines de la novel•la en van fer sentir incomoda però de mica en mica vaig entrar en la història i cap al final del llibre la meva lectura va agafar el mateix ritme vertiginós del relat.
És una història punyent, on el fil conductor d’aquesta és la soledat del protagonista, generada pel fet d’haver triat un camí determinant a la vida i que les accions efectuades en un passat, el persegueixen en el present i determinin el seu futur, del que no pot fugir.
És una història punyent, on el fil conductor d’aquesta és la soledat del protagonista, generada pel fet d’haver triat un camí determinant a la vida i que les accions efectuades en un passat, el persegueixen en el present i determinin el seu futur, del que no pot fugir.
Espero que gaudeixis de la novel·la com jo vaig gaudir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada